El més petit de tots.

L'any 1937 el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, va adoptar com a icona de la seva activitat la figura creada per l'escultor barceloní Miquel Paredes: un nen milicià vestit amb una granota d’obrer que sempre portava una senyera a la mà, era la mascota de la revolució i simbolitzava la crida a lluitar contra els feixistes: Se li posà el nom d'"El més petit de tots" en record de la cançó popular "Els tres tambors". Amb posterioritat es va encarregar una lletra a Pere Quart que va ser cantada amb la tonada de la cançó popular per Emili Vendrell i a Lola Anglada se li va encarregar un conte inspirat en aquella figura. D'aquella figura se'n van fer milers d'exemplars que eren presents a moltes llars catalanes i se'n van vendre uns 60.000 per recaptar fons per seguir la lluita. Aquesta figura representava l'esperit de combat i resistència del poble català en la imatge d'un infant que duia a la mà la nostra bandera. Amb el franquisme la majoria es van destruir per por a les represàlies.

Descolonitza't. Dr. Cat.

Heu anat a una apassionant conferència sobre cinema japonès mut dels anys quaranta.

La sala és gairebé plena i comproveu amb alleujament que no sou l’únic “freaki” del barri. De sobte, una amable però assertiva veu femenina s’alça des de l’útima fila:

“Perdón, puede hablar en otro idioma, por favor?”.

El conferenciant no sap què fer. Ha preparat la conferència en català i el seu castellà és més aviat precari. De fet, és el primer cop que parla en públic i ja està prou nerviós. Cerca desesperadament amb la mirada algú de l’organitzxació, però tots són al bar. Comença a suar i no té mocador.

La situació es fa insostenible i l’ambient es tensa. Esteu indignats, us volen boicotejar la vetllada ! A més, coneixeu la dona: pel cap baix fa deu anys que viu a la vostra escala!

Ah, no, per aquí no hi passeu! Us aixequeu i dieu, amb un evident català del Rosselló:

“Peggdó, peggo jo no entenc pas el castellà.” Els vostres veïns de tota la vida us miren estupefactes, ni us immuteu. Alguns comencen a somriure. Un d’ells imita (fatal) en Mattehew Tree: “Joo sóc de Birmingham i tampooc l’enteenc.” “ Ni io”, s’hi afegeix en un patiller alguerès en Bernat, el popular cambrer del bar Sport, “sono catalano di Sardenya”.

El conferenciant, tement una allau d’esgarrifoses imitacions d’accents, acaba decidint-se: “Ho sento senyora, però la conferència estava conveniement anunciada en català. No podem decebre aquests senyors de tan lluny, oi? No es preocupi, parlaré a poc a poc i segur que m’entendrà.”

Relaxat, amb la tranquilitat que dóna el deure acomplert, us espatarreu a la cadira i a gaudir d’aquests interessos tan estranys que teniu. (Seria fantàstic que després de la xerrada convidéssiu la senyora a una cerveseta i us li oferíssiu com a voluntari lingüístic.)

Recursos necessaris: Ganes de fer comèdia. Poca vergonya. Nassos.

Dificultat: Mitjana

Dóna'm la mà. Joan Salvat Papasseit-Toti Soler.

Creació d'una nova realitat amb el sisè sentit de l'escriptura (post anterior).

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Creació de realitats

Amb els cinc sentits, ajudats de la nostra memòria i experiències interpretem la realitat (la nostra). Però tenim la capacitat de crear-ne de diferents, això passa quan emprem el llenguatge escrit o parlat.
Quan per exemple diem;
El temps passava lentament, em va sorprendre la vesprada vora el mar, el suau vent de garbí m’acaronava el cos mentre els darrers rajos del sol pintaven el cel d’una vermellosa aquarel•la, la fressa del mar interpretava una bella melodia i tot el meu cos vibrava d’harmonia i llibertat.
Hem creat amb el nostre llenguatge, en aquest escrit, una nova realitat i alhora la vostra interpretació donarà pas a noves realitats.
Penso que aquesta qualitat és una de les meravelles de l’home, pot ser hauriem d'aprofitar-la per descobrir un món il·limitat.
Aquestes reflexions estan inspirades en Ramon Llull que, ja en el segle XIII, parlava del sisè sentit, l’escriptura.

Tossudament Catalans

Enguany fa 350 Anys del Tractat dels Pirineus en què la monarquia borbònica va esquarterar el nostre país donant a la monarquia francesa part del nostre territori (el Rosselló, Perpinyà, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya). Val a dir que posteriorment, en diferents ocasions, els francesos els van oferir tornar les terres catalanes a canvi de territoris a Flandes...
Avui, a Perpinyà més de cinc mil catalans d'arreu dels Països Catalans, hem tornat a reivindicar que ens tornin la nostra Terra. Per a mi, però, el més important és que hem fet costat als compatriotes de la Catalunya Nord, els hem dit que no estan sols, que la lluita continua amb més força que mai perquè tenim la raó i estem a l'Europa dels pobles lliures. Mai més cap català sol, tots units per assolir la Sobirania, tossudament catalans !!!!
Us passo els següents enllaços de diferents entitats de Perpinyà:
Usap. Casal Jaume 1er Perpinyà. La Bressola. Escola Arrels.
Arrels Radio, la veu de la Catalunya Nord, La Clau (Actualitat i Societat).

Catalunya escapçada from Jaume Claramunt on Vimeo.

Sex Pistols, My Way (excepcional....)

Els Sex Pistols van ésser, tot i la seva curta existència, un grup anglès de punk molt influent. A través dels seus singles crus i nihilistes, i les seves violentes posades en escena, el grup va revolucionar la idea del que podia ser el Rock and Roll. Al Regne Unit, el grup va ser considerat perillós per a la majoria de la societat, i va ser prohibit a tot el país; als Estats Units no hi van tenir el mateix impacte, però un nombre incomptable de grups als dos països van inspirar-se en la força de la seva música, mentre que molts altres van inspirar-se en la seva ètica anarquista i indiferent al sistema.El vocalista John Lydon, que més tard actuaria sota el nom de Johnny Rotten cantava amb arrogància sobre l'anarquia, l'avortament, violència, feixisme, i apatia; sense Rotten, el grup no s'hagués enfrontat al govern anglès, ja que ell es va ocupar de definir la direcció conceptual del grup, calculada per a ser el més confrontacional i amenaçadora posible. Els Sex Pistols foren prohibits en gairebé tots els llocs de la gira que havien preparat, de 23 llocs solament van poder realitzar el seu concert en tres. El punk seguí creixent sortejant tota mena de control. Creuà Nova York i d'allí s'estengué a resta Amèrica del Nord, amb exponents com els Ramones, The Stooges. Els Pistols foren prohibits en ràdio i televisió, els seus recitals solament s'informaven de boca a boca i tocaven en llocs com el cinema de Londres o en la discoteca Lafayette sota el pseudònim de SPOTS (Sex Pistols on Tour Secretely).

God Save the Queen

El dia de la marmota.

Atrapats en el temps, cada dia és una repetició, una rutina mínimament alterada per les notícies externes (ràdio, tv,etc.) a nosaltres i intencionadament dirigides a crear un pensament únic, encara que en aparença sigui divers i fins i tot enfrontat. El millor paradigma d'aquesta situació és la gent que es dedica a la política (que no a fer política).
Si recordem l'extraordinària pel·lícula del dia de la marmota, veiem que per Bill Murray cada dia és igual a l'anterior, li passen les mateixes coses fins que canvia de comportament, així doncs al meu entendre i agafant la pel·lícula com a paradigma, nosaltres podem alterar la rutina diària: canviar les petites coses quotidianes, incrementar la diversitat d'activitats noves a fer i sobretot revisar l'escala de valors i el pensament assegurant-nos de que són ben nostres i des d'aquesta reconstrucció de valors, començar una vida nova, plena de llibertats, d'imaginació i de vents frescos...